Després de tota la feina feta i el treball realitzat, confirmem la hipòtesi d’en Tresserras i n’Espinet, i ens posicionem a favor de la seva tesi.
A l’hora de destacar tres arguments clau per justificar aquest posicionament, ens plantegem els següents fets o processos:
- L’alfabetització de la població: fonamental tan per les classes obreres, per qui és una demanda històrica, com per la burgesia, que la necessita per tirar endavant el seu projecte.
Des de les classes populars l’alfabetització i l’educació de la població són conceptes bàsics en molts aspectes, ja que no només dignifiquen a la persona, sinó que l’ajuden a prendre consciència de classes, consciència que servirà després per unir-se i participar a la lluita d’aquestes. En canvi, per la burgesia, l’alfabetització és un dels millors canals per inculcar a la població el que volen que sigui el seu projecte hegemònic. Controlant l’educació, podran transmetre els valors que més els interessen i transmetre els coneixements que volen que es coneguin, sempre girant entorn els seus ideals i interessos.En aquest sentit, la Mancomunitat realitza grans esforços per augmentar el percentatge de població alfabetitzada a Catalunya i crear escoles tan per a infants com adults.
- La concentració urbana: Si estem parlant d’una societat de masses, per definició no pot ser que la població estigui dispersa pel territori i habiti igualment en petites poblacions. És requisit del tot bàsic comptar amb una societat primordialment urbana, que la ciutat (la gran ciutat) esdevingui el centre vertebrador d’aquesta societat. Ens referim a l’existència d’una gran capital, però també d’altres ciutats, que connectades entre elles i la mateixa capital, formin un teixit urbà que aglutini un gran nombre i percentatge de població del territori. A Catalunya es fa evident aquest sistema, amb Barcelona com a ciutat capital creixent cada cop amb més força, i amb altres poblacions (com Sabadell-Terrassa, Tarragona-Reus, Manresa, Mataró, Girona i Lleida).
- Altres, però no per aixo menys importants:
Són tants els canvis que hem observat en la societat catalana del primer terç del segle XX, que a l’hora de triar un tercer aspecte a destacar com a més especialment rellevant en el pas d’aquesta cap a una societat de masses, no en trobem un de sol, sinó uns quants, alguns estretament lligats, o intrínsecs, als dos anteriors ja comentats.
- Quant a les ciutats, com hem dit necessitem una xarxa urbana ben connectada i interrelacionada entre els seus components, això vol dir que necessitem transports vàlids i útils per transportar gent, mercaderies i informació per tot el territori. En aquest sentit, observem la creació de noves línies de transport automobilístic i ferroviari al territori català, així com altres des de Barcelona cap a l’exterior (Europa i el món).
- No només la concentració urbana, la urbanització, és clau en aquesta nova societat de masses, sinó que tambe es requereix un augment de la població que cobreixi les noves demandes de ma d’obra i producció. Catalunya, amb el factor clau de la immigració, compleix amb escreix aquest punt.
- La societat de masses necessita demanda i consum. Per tant, és necessari que la gran majoria de la població es vegi amb la capcitat de portar a terme aquests dos coneptes. Això implica que el poble, que les classes treballadores, hagi de veure augmentat el seu poder adquisitiu, perquè així puguin comprar una millor qualitat de vida i un cert benestar. La mateixa riquesa que guanya la burgesia, ha de ser redistribuida a la classe obrera, perquè aquesta pugui seguir consumint i engreixant les arques de les empreses burgeses. Aquest procés, amb els seus alts i baixos, també el trobem a Catalunya al primer terç del segle XX.
- Per consumir, es necessita temps, la reducció de la jornada laboral és una condició necessària perquè la classe treballadora disposi de més temps lliure en què gastar-se el salari.
- I per últim, el que ens ocupa primordialment en aquest treball. Una societat de masses necessita un aparell comunicatiu de masses, uns mitjans de comunicació de masses. Uns mitjans que creïn i representin la nova "opinió pública", que canalitzin els ideals i les tendències del moment, que ajudin a connectar territoris, que mostrin a la població què passa més enllà de la seva ciutat, comarca i país, que mostrin el món, que distribueixin la publicitat reclamada per empreses i productes, i que lògicament, expliquin què passa en l’entorn, què està vivint la societat, aquesta societat que veu, i s’adona, de com ella mateixa està canviant i evolucionant tan ràpid com no ho havia fet mai. A Catalunya la proliferació de publicacions periòdiques i altres sistemes comunicatius és evident en el període estudiat.
A la vegada, ha estat útil per aprendre a crear i gestionar un bloc (cosa que alguns participants del grup no havien provat fins ara) i organitzar la informació per fer-ne una bona presentació en línia.
