Setmanari satíric publicat a Barcelona creat i dirigit per Manuel Folch i Torres el 1902. Va començar amb una tirada d’uns 20.000 exemplars, tot i que cal tenir en compte que en alguns casos, va arribar als 60.000 de tiratge; amb això doncs, podem dir que durant molt temps mantingué una difusió situada entre els 30.000 i els 40.000 exemplars. Entre els col·laboradors més destacats hi podem trobar a Junceda, Cornet, Apa, Llaverias, Ricard Opisso... Amb els fets del 21 de novembre de 1905 provocats per la caricatura de Joan Junceda al setmanari, la popularitat d’aquest va augmentar considerablement. Tot i això, tal com era d’esperar, el Cu-cut va ser suspès, i no tornà a funcionar fins al 28 d’abril de l’any següent. Curiosament, quan el setmanari tornà a publicar, ho continuà fent engegant campanyes polítiques en contra de les actuacions de l’exèrcit i de l’estat. No durà gaire temps més... el 25 d’abril de 1912, es publicà l’últim número del setmanari, i això fou a causa de les nombroses tensions i incidents, i sobretot, de la polèmica portada de Llaverias titulada “La música amanseix les feres” i on s’hi podia veure l’Orfeó Català dirigit pel mestre Millet, cantant a Madrid i tocant la lira als inferns; l’auditori es mostra format per l’ós de l’escut madrileny i un grup de bestioles (rèptils, rates, peixos...) amb copalta i jaqué. Després d’aquesta portada, el Cu-cut fou molt criticat (d’aquí la gota que feu vessar el got), es va tancar i es va culpar a la Lliga de les “provocadors” publicacions. Aquesta però, es mostrà distant i contraria al setmanari.
