Què va dir la premsa? Relacions



L’ABC fou considerat un diari conservador, monàrquic i centralista en aquella època, trets dels quals encara conserva actualment. El nacionalisme català és un dels principals focus de crítica d’aquest diari; creu en la unitat de l’Estat i, en l’època dels fets, comparteix la ideologia del Govern central. Per tant, no és estrany que, al número publicat el 26 de novembre de 1905, consideri que el motiu de l’assalt va ser la ‘Provocación de los catalanistas’ (primera oració del telègraf enviat per un dels redactors del diari), ja que els periòdics amb aquesta ideologia ‘venían publicando artículos’ ‘llenos de excitaciones contra el Poder Central, muy ofensivas todas ellas para el Gobierno y para España’.


L’article comença amb una crítica cap al govern liberal del moment i seguidament, intenta suavitzar l’actuació de l’exèrcit: “No habrá conciencia que aplauda el exceso, pero tampoco la habrá para condenarle cuando tiene por origen la provocación pertinaz de elementos discolos y perturbadores. Justifica els fets dient que qualsevol persona que treballi o es manifesti en contra de la pàtria (Espanya) ha de ser perseguit i castigat. Així mateix, assegura que s’ha d’acabar amb els que lluiten per separar l’Espanya del moment i insinua que hi ha membres del govern que ajuden a fer més fort aquest sentiment separatista. És un article curt, clarament posicionat a favor dels successos i que en cap moment explica el que va passar; senzillament intenta justificar-ho i fa una clara crítica tant al govern com al “Cu-cut!” i a  “La Veu de Catalunya” tot i que no en digui ni els noms. D’aquesta manera doncs, veiem com es tracta d’un editorial (encara que no hi digui específicament). 


En cap moment hi ha una redacció clara i objectiva dels fets, senzillament perquè és molt difícil trobar l’explicació d’aquests; no dubta en donar suport als fets d’una manera clara al·legant les múltiples provocacions que segons l’ABC, van portar a mobilitzar l’exèrcit per tal de tornar l’ordre a la societat catalana: No habrá conciencia serena que aplauda el exceso, pero tampoco la habrá para condenarle cuando tiene por origen la provocación pertinaz de elementos discolos y perturbadores.


Al cantó oposat hi trobem “El Noticiero Universal”: definit com un diari castellà editat a Barcelona, opta per descriure els fets de manera cronològica, cosa que el diferencia ja per començar, de l’ABC. Aquest últim no busca l’objectivitat, mentre que el Noticiero utilitza tècniques per, si més no, acostar-s’hi. Tot i això, s’intueix un clar posicionament en contra de l’assalt. El vocabualari utilitzat per ambdós diaris és totalment diferent: l’ABC no dubta en titllar als catalanistes de separatistes i provocadors; així doncs, utilitza l’insult i les suposicions com a arguments per justificar el seu posicionament. 


Contràriament, el Noticiero Universal no utilitza un vocabulari tant agressiu ni directe per donar la seva opinió; senzillament raona el que va passar i ho condemna d’una manera subtil i un tant confusa. Són doncs, dos estils totalment diferents d’explicar una mateixa notícia o uns mateixos successos. Cal destacar també, que a la introducció d’aquest últim sembla que s’intenti justificar l’acció militar; a més a l’epíleg, sota el nom d’impresiones, insinua la culpabilitat del Govern en Los Sucesos de Anoche (títol de l’article):  Comprendemos que cuando se aflojan los resortes gobernamentales y gobiernos insensatos toleran propagandas antipatrióticas é  insultos a los que visten el uniforme militar, los que se sienten heridos en sus sentimientos y temen el desprestigio de la institución á que pertanecen,  se indignen y protesten, pero jamás debe apelarse a la violencia y al atropello por aquellos que precisamente tienen por misión especial el mantonimiento del orden y del honor  nacional.


En tot cas són opinions totalment contràries. És curiós també el fet que l’ABC, amb un article més o menys curt, es posicioni més clarament que El Noticiero, que tot i la llargada considerable del seu article, ha aconseguit trobar un punt d’objectivitat.

Cal remarcar per tant, que un diari de caire espanyolista s’hagi posicionat (ja sigui de manera directa o subtilment) en contra d’uns fets poc condemnats per la societat del moment. A més, tenint en compte que la majoria de la premsa de l’època s’hi posicionà a favor (ja fos per consciència o per la situació del moment).


Taula comparativa esquemàtica





Fundació
1 de gener de 1905
1888
Distribució
Estatal
Estatal
Sede
Madrid
Barcelona
Llengua
Castellà
Castellà
Publicacions
Diària
Diària. Matutina i vespertina. Més tard, sols vespertina
Ideologia política
Anticatalanista, monàrquic, conservador, unitarista
Catalanista. Local i independent
Contingut
Propagandístic, notícies amb rerefons ideològic,
Independent de notícies, d’anuncis, comercial i d’avisos
Estil
Subjectiu d’acord amb l’ideal polític
Descriptiu. Al marge de tendències polítiques
Suport
A l’Estat Espanyol
Als grups catalanistes i a la preservació de la Llengua Catalana
Interès
Classe burgesa
Classe obrera