Enric Prat de la Riba i Sarrà (1870 - 1917)
Polític i escriptor. Es va llicenciar en Filosofia i lletres i Dret. De família industrial benestant, en els inicis de la seva extensa vida política representava un fort nacionalisme català. Va tenir una participació molt activa en nombrosos grups i diaris de Catalunya, entre ells destaquem: la seva participació en l’elaboració de les Bases de Manresa, publicades l’any 1892, juntament amb Lluís Domènech i Montaner i Josep Torras i Bages; el premi que va obtenir per un “Compendi d’història de Catalunya” als Jocs Florals del 1898; la involucració en el naixement i seva la paricipació a La Veu de Catalunya (diari del qual va ser-ne director); el seu paper com a cofundador i líder de la Lliga Regionalista – podem veure a continuació un fragment d’un dels seus articles1 relacionat –; el seu càrrec com a president de la Diputació de Barcelona, i com a tal el 1907 va fundar l’Institut d’Estudis Catalans; i, finalment, com a President de la Mancomunitat des de 1914 fins a la seva mort.
Polític i financer. Es va llicenciar en Filosofia i lletres i Dret. Dirigent del catalanisme conservador i amant i impulsor de la cultura, va ser un dels líders de la Lliga Regionalista (substituint el 1917 a Prat de la Riba al morir) i va ser el seu principal representant a les Corts espanyoles fins a la seva desaparició. Prèviament fou regidor a l’Ajuntament de Barcelona. També va ser articulista per a La Veu de Catalunya. El 1907 va ser elegit diputat del Congrés però a les eleccions de 1910 fou derrotat a causa dels fets de la Setmana Tràgica i dels seus dos objectius contradictoris: augmentar l’autogovern a Catalunya i al mateix temps obtenir un poder decisiu a l’estat espanyol. Va ser un dels impulsors de la coalició Solidaritat Catalana així com de la Expo de Barcelona del 1929, any en què va ser reelegit com a diputat a les Corts, on pronuncià un discurs bastant polèmic, ja que afirmava que el problema de Catalunya no era per qüestions de descentralització administrativa, sinó que es tractava ja d’un problema nacionalista. Va viure exiliat a França, els EUA i Argentina, on va morir.
Dibuixant i caricaturista català de professió molt destacat per la seva habilitat a l’hora de representar la realitat amb un característic estil humorístic, va incorporar-se al 1902 a l’equip de col·laboradors del setmanari Cu-cut!, entre milers d’altres encàrrecs com a il·lustrador, deixant enrere la seva feina anterior com a cataloguista d’uns grans magatzems. Més tard, el 1905 s’integrà a l’equip del setmanari infantil En Patufet, del qual no deixarà de col·laborar fins al 1938 quan el règim franquista prohibeix les publicacions en català. Les seves caricatures van ser el detonant de la ira dels oficials militars de Barcelona, que van dur a terme l
’assalt. També il·lustra l’any 1910 Les extraordinàries aventures d’en Massagran, de J.M. Folch i Torres, amb qui congeniava a la perfecció. Junceda col·laborà a més a més, a una gran quantitat de revistes i publicacions diverses: La Tralla, D'Ací D'Allà, La Cuca-fera, L'Estevet, Bella Terra, Hojas Selectas, Lecturas, entre d’altres. Cal afegir que va ser l’inspiració de joves il·lustradors entre els quals destaquen Batllori Joffré o Serra Massana. com I finalment, morí a Blanes el 1948.
Joan Garcia Junceda (1881 – 1948)
’assalt. També il·lustra l’any 1910 Les extraordinàries aventures d’en Massagran, de J.M. Folch i Torres, amb qui congeniava a la perfecció. Junceda col·laborà a més a més, a una gran quantitat de revistes i publicacions diverses: La Tralla, D'Ací D'Allà, La Cuca-fera, L'Estevet, Bella Terra, Hojas Selectas, Lecturas, entre d’altres. Cal afegir que va ser l’inspiració de joves il·lustradors entre els quals destaquen Batllori Joffré o Serra Massana. com I finalment, morí a Blanes el 1948. 