Els precedents
La Veu de Catalunya era un diari molt proper als corrents de la Lliga Regionalista (sense anar més lluny, Prat de la Riba en va ser un dels fundadors i també director), i avui per avui segueix sent el diari en català de més llarga durada, de 1899 a 1937.
El Cu-cut!, era una revista de sàtira i humor, també adscrita a l’òrbita de la Lliga (Francesc Cambó li va donar el nom), que mostrava un catalanisme bastant més accentuat. Atacava sovint el lerrouxisme i l’exèrcit, i davant el seu radicalisme des de la Lliga se’n va determinar la seva desaparició el 1912. En van sortir 518 números.
Els fets
El novembre de 1905, La Lliga Regionalista obté un important triomf a les eleccions municipals i ho celebra amb un àpat multitudinari, El Banquet de la Victòria, al Frontó Condal de Barcelona.
Material audiovisual explicatiu:
La revista satírica Cu-cut! publica una vinyeta de Joan G. Junceda que ironitza el fet que l’Exèrcit no sàpiga celebrar victòries i que reflecteix el triomf de la Lliga. L’acudit que va desencadenar-ho tot és el següent:
Després d’aquesta acció els militars van demanar ajuda a tots els caps de les guarnicions de tot l’Estat. Entre aquests caps trobem al Coronel Macià, que es va negar i, a més, va condemnar públicament els fets.
Material audiovisual explicatiu:
Les conseqüències
La resposta del govern davant d’aquests fets va consistir, per una banda, a suspendre la publicació del Cu-cut! durant 5 mesos i La Veu de Catalunya.I per l’altra, a suspendre les garanties constitucionals de Barcelona.
Material audiovisual explicatiu:
Material audiovisual explicatiu:
Va haver-hi dos escenaris importants en els resultats d’aquests fets, Madrid (el president Montero Ríos dimiteix, i Segismundo Moret el substituí –ambdós liberals-); i a Barcelona (Moret aprovà la Llei de Jurisdiccions, que posava sota jurisdicció militar, i no civil, els atacs a la bandera, al propi exèrcit i a la pàtria i els seus símbols, de manera que permetia als militars jutjar-los a través d’un consell de guerra).
Aquests fets van desembocar en grans esdeveniments. Aquesta Llei indignà els catalans, originant una coalició política catalana sense precedents(Solidaritat Catalana), liderada per Enric Prat de la Riba. Aglutinava forces nacionalistes catalanes, carlines i part dels republicans. La coalició es dissolguè el 1909 degut a una manca d’entesa,en part per la seva diversitat ideològica.
____________________________________________________
* Vols saber-ne més i de primera mà?:
Testimonis dels fets 
